dijous, 10 d’octubre del 2013

Conversa 36: ser o estar

ELL: Tinc una amiga que escull la seva roba del cap de setmana segons se sent follable o no.
ELL 2: Què vols dir amb "se sent follable o no"?
ELL: Coi, el què et dic! Ella si té ganes de follar o no, es posa un tipus de roba o un altre quan surt. "Hoy me visto de zorra", diu.
ELL 2: Ah, però vol dir que es vesteix per provocar a veure si algú li tira la canya?
ELL: De fet la canya li tiren sempre perquè està molt bé físicament. Només que dóna un pas més i posa com un cartell de "Avui tinc obert".
ELL 2: Però tu l'has vist... vestida "de zorra" o has sortit amb ella?
ELL: Sí, sí... algun cop. I... sí, es pot dir que... vaja... que te la tiraries perfectament. Bé, jo perquè la conec i ni tapada amb una manta o un sac m'ho faria amb ella, però vaja...
ELL 2: Coi... a vegades veus ties que van vestides d'una manera que... però és clar, no dius res perquè et tracten de masclista i tal.
ELL: Ah, potser n'hi ha més com ella. Es vesteixen així per "provocar al hombre" vols dir? Home, sona una mica masclista. Cadascú vesteix com vol, no? Potser tu la veus vestida "de zorra" i només vol anar còmoda o sexi.
ELL 2: Ja... però si es posa "sexi" deu ser per alguna cosa, no? Per cridar l'atenció...
ELL: O perquè se sent a gust vestint així! Vés a saber per tu el concepte "zorra" què vol dir!
ELLA: Doncs que es vesteix així perquè vol provocar que algú li digui res i a partir d'aquí endur-se'l al llit, no?
ELL: El concepte, segons la meva amiga és aquest. Ara, per la resta jo no puc parlar. A vegades un o una es vesteix en plan "hoy me como el mundo" i la gent surt per potes quan el veuen.
ELL 2: Sí, a vegades passa això.. I escolta... la teva amiga aquesta.. t'ho has fet amb ella algun cop que anava així... buscant rotllo o què?
ELL: A veure, que quedi clar. Que es vesteixi per estar follable o "vestida de zorra" no vol dir s'ho faci amb el primer que passi. Es vesteix, s'agrada, es fixa amb qui vol ella i si té sort se l'emporta.
ELL 2: Vaja... una mica el que fem tots però sense tantes llumetes o sense posar cartells. Si és així, jo sempre vaig follable.
ELL: Si és així, tu estàs follable, però no vol dir que siguis follable.

Conversa 35: fins aquí

ELLA: Bé, suposo que ja saps per què t'he trucat... no?
ELL: Doncs.. sí. Suposo que per dir-nos "adéu".
ELLA: Jo... és que... no sé.. tinc un mal a dins.. que...
ELL: Ei, no passa res... Bé, sí que passa, però vull dir.. que un no pot obligar a l'altre a que l'estimi o estigui amb ell.
ELLA: És que em sap greu.. perquè tu sempre has estat molt pendent de mi i de tot i jo... tinc la sensació que... que no he estat mai a l'alçada.
ELL: AIxò no és cert! Cadascú és com és i...
ELLA: Recordo quan vam anar al concert de Melendi. Tu no en tenies cap ganes i vas venir per acompanyar-me...
ELL: I em vaig passar tot el concert tirant pestes i dient que era horrible. Et vaig amargar el concert. Per tant, no sé qui ha tingut més paciència dels dos o s'ha esforçat més. Puc ser un autèntic malson quan m'hi esforço... però la vida de parella és això no? Una mica tu... una mica jo... Bé, però ara s'ha acabat.
ELLA: Ho sento molt...
ELL: Per què? hem viscut junts el temps que hem volgut i ara toca un altre capítol... Jo sempre he estat de viure sol i tu de sortir i fer coses amb la gent i...
ELLA: És que m'he sentit ofegada. No tinc ganes d'estar amb tu ja ... m'avorreixo i sento que vull fer moltes coses encara! I no vull emprenyar-me amb tu ni res. Jo t'estimo molt encara, per això no et puc seguir fent això. Jo no estic al cent per cent en la relació i tu estàs sempre allà... no m'has fallat ni un dia.
ELL: Doncs si tan bé estaves... Deu ser que alguna cosa no anava bé i no ho vèiem. Però no ens enganyem. No només ets tu. Jo també necessito deixar-te anar. No suporto veure't a casa esforçant-te per veure una peli que no vols o escoltant música que no vols sentir. Simplement, hem caminat per camins diferents i ara ja estem molt separats. Que jo no estigui malament, no vol dir que estigui bé. Si tu et senties ofegada, jo em sento agobiat de tanta vida social i sopars i amics i família... però tampoc vull matxacar ara el tema.
ELLA: Sí... suposo que hem descobert que som l'un per l'altres... però no deixa de ser una merda tot plegat, no?
ELL: Mira, jo ara estaré sol. Tornaré als meus orígens de mirar pelis en blanc i negre, menjar ganxitos al sofà i posar els peus sobre la taula. Sincerament, crec que sóc d'estar solter i no puc esperar que tu estiguis amb mi perquè no ets com jo.
ELLA: Però... tu també ho vols deixar, no?
ELL: Sí... i fins i tot puc dir que m'has fet un favor. Com sempre. Tu ets la decidida, la de prendre les decisions quan cal i jo sóc de deixar que les coses passin. Tard o d'hora ho hauria provocat jo de manera inconscient.
ELLA: Però tu estraàs bé? Vull que surtis i coneguis gent i no et quedis a casa tancat...
ELL: Ei, sí... és clar. No et preocupis que tindré vida social. no veus que ara faré pena a tothom...? Tots voldran que m'ho passi bé. Bé, de fet no sé qui seran aquests "tots" perquè són amics teus i voldran consolar-te a tu i no a mi. Però... buenu, alguna cosa faré, eh?
ELLA: I ara? A partir d'ara què? Serem amics...? Jo no et vull perdre de la meva vida.
ELL: Suposo que serem amics... però no ara. Seria estrany, no? D'aquí un temps ja ens trucarem i m'explicaràs què fas o amb qui està... bé això últim no cal. Però jo vull que siguis feliç I si no és amb mi... què hi puc fer! Jo també vull ser feliç i amb tu... no ho sóc del tot, no?
ELLA: Suposo que no....
ELL: Doncs ja està tot dit.
ELLA: Sí, no? Que et vagi molt bé...
ELL: I a tu... vinga, doncs... estem per aquí, no?
ELLA: Sí... adéu.
ELL: Et puc dir una cosa?
ELLA: Què?
ELL: En el fons, sempre vaig pensar que aconseguiria canviar-te i que t'agradarien les pelis dels anys 40... creia que l'amor et podria canviar... però no ha sigut així.
ELLA: L'amor és el que fa que ara ho deixem aquí i no ens tirem els trastos pel cap perquè cap dels dos és com voldríem que fos. Potser no ens ha canviat, però ara almenys ens entenem.
ELL: Potser sí. Adéu.

dissabte, 5 d’octubre del 2013

Conversa 34: coses de l'edat

Ell: Què? M'has de comentar alguna cosa?
Ella: Estic feta una merda i emprenyada.
Ell: Explica... no va bé?
Ella: No.. no va bé. Definitivament no va.
Ell: Però anava bé fins ara, no?
Ella: Doncs no. No ho crec. Potser creia que sí. Volia creure que sí, però no. És una puta egoista.
Ell: Ara veig clar que no va bé...
Ella: No pensa deixar al seu marit.
Ell: Però... tu això més o menys ja ho sabies, no? T'ho imaginaves...
Ella: Sí, suposo però... no ho sé... ara tinc la sensació que m'ha estat prenent el pèl tot aquest temps.
Ell: Però tu li has dit el que sents?
Ella: Què vols dir? Ja ho sap el què sento.
Ell: Sí, però no li has dit. Li has de dir com et sents, treure-t'ho del damunt almenys. Aquesta mala llet no t'ajuda en res.
Ella: Potser tens raó, però ara només tinc ganes de dir-li que se'n vagi a la merda ella, el seu marit, el seu gos i la seva merda de feina i tot el què vagi amb ella. No... no ho entenc... Si té una crisi dels quaranta o del cinquanta, per què m'hi fot a mi? Cony és el que jo en dic lesbianisme dels 40.
Ell: Perdona? Ella és lesbiana, no? Què vol dir lesbianisme dels 40?
Ella: Què cony ha de ser lesbiana! Ella porta vintinosequants anys casada i està farta del marit, la família, la seva vida social... I per fer alguna cosa diferent o castigar al marit té una experiència lèsbica amb una tia més jove i ja està. Li dona morbo. Creu recuperar l'energia perduda i alhora castiga al seu marit per tots aquests anys de merda que porta al seu costat.
Ell: Però si se'n va al llit amb tu... les ties li agraden, no?
Ella: Mira, per les ties és diferent. No som tan quadrades com els tios. O jo sóc diferent. Si una tia em dona plaer sexual i m'agrada estar amb ella i m'hi trobo bé, no hi dono més voltes. Els tios sou més... jo què sé com sou els tios! El què està clar és que aquesta tia m'ha ben fotut. M'explica mil històries de la seva vida i jo m'obro a ella i... no ho sé... creia que potser sí que era lesbiana. Però ara veig que no.
Ell: Però això es veu... Se sap, no?
Ella: A veure, era una tia amb qui estava bé i follàvem bé.. no em parava a pensar si era lesbiana o no... Mira estic feta un lio ara mateix. El què tinc clar és que aquesta tia seguirà casada i jo he sigut un entreteniment per explicar a les seves amigues un diumenge a la tarda com una gran aventura amb una joveneta. Les seves amigues s'escandalitzaran al principi i després li diran que ha fet ben fet. I jo seré la que s'ha fotut i s'ha cregut la història de la dona que estava atrapada per un matrimoni que no volia i més històries.
Ell: Ei, vine... va... una abraçada ben forta i aquesta nit anem al bar aquell que vam anar l'altre dia. Potser hi ha aquella pèl roja de la darrera vegada. Et va tirar la canya, no?
Ella: La que semblava la Julia Roberts...? Ah, doncs... a què esperem? I tu? Tu què faràs?
Ell: Jo? Em quedaré a la barra mentre una dona amb camisa a quadres em diu que els tios som tots uns gilipolles.
Ella: Ets un imbècil... però t'estimo. Gràcies per entendre'm.
Ell: Un germà ho és per tota la vida, no? Anem!

divendres, 4 d’octubre del 2013

Conversa 33: el professor

Ella: I què..!? Va, explica, explica...
Ella 2: Doncs el que et vaig dir... estic sortint amb ell.
Ella: Tia, qué bé, no? I què més!? Vaaa...
Ella 2: Doncs un dia, després de la classe em vaig quedar recollint el material i em diu que si tenia alguna cosa a fer després. Li vaig dir que no... i vam anar a prendre una birra. I la resta... és història.
Ella: Una història d'amor, eh?
Ella 2: Com t'ho diria! Té un cos!! Fibrat... És el que té ser profe de Pilates, és clar! I és simpàtic...
Ella: I... al llit.. què tal?
Ella 2: Què t'he de dir... és el tio més bo que m'he lligat mai. És bo, perquè està bo i folla de meravella! Ho té tot!
Ella: Nena, deus estar que no toques a terra... Ei, vols deixar de mirar el mòbil quan et parlo?
Ella 2: No, és que avui tinc el presentiment que m'ha d'enviar un whatsapp.
Ella: Presentiment?
Ella 2: Ell avui no dóna classe, ens vam veure ahir com cada dijous... i com que avui és divendres i demà no s'ha de llevar d'hora... a veure si em diu alguna cosa!
Ella: Dona, més que un presentiment.. això són ganes! I això de "com cada dijous"...? Només us veieu els dijous o què?
Ella 2: De moment sí... diu que no vol anar amb presses. Ve a sopar a casa, es queda a dormir... o el què sigui... i l'endemà se'n va. Li preparo el sopar... sopem... i després.. doncs... I l'endemà es lleva ben d'hora i marxa. Dóna classes de Pilates a un grup de dones de no sé on.
Ella: O sigui que li fas el sopar, folleu i marxa...?
Ella 2: Buenu... és que ell és un esperit lliure saps? És molt de "viu i deixa viure" i tot això.
Ella: Ja, però... per ser una història d'amor com dius... m'hi falta... contacte?
Ella 2: Ell té el seu grup d'amics, juga a futbol... i durant la setmana necessita temps per a ell. Normalment els caps de setmana se'n va "por ahí" a fer les seves coses. I llavors, ens veiem els dijous.
Ella: Sí. Els dijous. Però res més..? Vull dir que... tu li fas el sopar, ell ve... feu l'amor o folleu, com li vulguis dir... i se'n va? No us veieu més?
Ella 2: No... de moment no. Ja et dic... ell és així.. com lliure. No vol lligams potser ara... Jo no el vull pressionar.
Ella: No crec que sigui pressionar-lo si tu li dius el què vols, però..., no, no cal que miris el mòbil que no has rebut cap missatge.
Ella 2: Com ho saps?
Ella: Per què no he sentit cap sorollet d'arribada de missatge ni vibració ni res...
Ella 2: Buenu, deu estar ocupat ara, però encara queden hores perquè s'acabi el dia. Ja veuràs com sí que diu alguna cosa.
Ella: Escolta... perdona que t'ho digui així, eh? però... No pot ser que tu estiguis més penjada d'ell... que ell de tu..?
Ella 2: Què vols dir? Tia que va ser ell qui va venir a mi, eh? Jo mai hauria somiat estar amb un tio així!
Ella: Doncs això mateix... No ho sé.. si va venir a tu i esteu tan bé, el més normal seria que us veiessiu sempre que poguessiu o que estiguessiu més en contacte, no?
Ella 2: Eeeehh.. potser sí, però no totes les relacions segueixen l'esquema clàssic.
Ella: No ho sé, potser tens raó... Mira, almenys les classes de Pilates et surten gratis o bé de preu no?
Ella 2: No. Per què?  A 70 euros la classe. No veig per què m'hauria de fer un preu especial. Què vols que pensi que estic amb ell perquè em faci un descompte? Això se li diu ser puta. És això el què vols dir!? A tu què collons et passa? Eh? Tens enveja de que jo tingui un tio guapo que em folli o què?
Ella: Ei, ei, ei.. para el carro que jo no he dit ni em passa res. Simplement em sembla estrany que un paio vingui a casa teva un cop per setmana, tu li facis el sopar, se't folli i foti el camp. Perdona, dec ser molt clàssica, però no ho vull entendre com una història d'amor. Si més no, no per part d'ell. Em sembla una història d'un jeta. O una història de dependència. Un paio que un cop per setmana té un polvo assegurat i un sopar i la resta de setmana fa el què li dóna la gana... A tu t'està bé? Sincerament, eh? No penses que és un jeta?
Ella 2: Mira, nena, jo així sóc feliç, saps? No he tingut moltes parelles, ja ho saps. I cap d'elles era per tirar coets. Aquest està bo, folla de meravella i un cop a la setmana em deixa contenta i amb esperances i ganes per tota la setmana següent. Què més vull?
Ella: Doncs potser respectar-te una mica tu mateixa i no estar amb algú només perquè et fa cas.
Ella 2: Mira nena, no he vingut a fer psicoanàlisi. Ets una envejosa de merda i se't veu d'una hora lluny que necessites un polvo. Ah, ho sento, el que fot bons polvos els tinc jo! I no el penso deixar. I si et fot, t'aguantes maca. Ja t'enviaré el seu missatge de whatsapp perquè et moris de ràbia!
Ella: Molt bé. Entès. Aleshores no hi ha massa més a dir.. suposo.

dijous, 26 de setembre del 2013

Conversa 32: estels

Ell: Que estàs enamorada o què?
Ella: No, per què? Jo ja no procuro enamorar-me.
Ell: I per què? Si està molt bé estar enamorat i veure-ho tot bonic i ...
Ella: Si t'enamores, deixes de ser tu i jo vull viure les relacions sent conscient de tot el què faig.
Ell: Home, però està bé deixar-te portar una mica de tant en tant i no ser tan cerebral, no?
Ella: Estar enamorat és com... no sé... com ser un estel i volar molt amunt sense tocar el terra...
Ell: Per això! Això està bé, no?
Ella: Mira, els estels van agafats amb fils a qui el porta i jo procuro que quan conec algú, no donar massa fil i que ningú em porti. Així no m'enlairo massa.
Ell: I quin problema hi ha en enlairar-se i volar?
Ella: Doncs que quan estàs volant per culpa de l'enamorament... o s'enreden els fils o de sobte perds volada i caus en picat.
Ell: Home, doncs si s'enreden els fils, pares i els desenredes.
Ella: A vegades... saps quan l'estel comença a girar sobre sí mateix i es fa un embolic en tot ell? Doncs jo no vull que em passi això. Quan més fil tens, més gros és el nus que es fa.
Ell: Bé, doncs trigues més temps a desfer aquest nus, però pots tornar-te a enlairar.
Ella: Mira, jo sóc més de tallar els fils.
Ell: Quan hi ha el nus?
Ella: No. No deixo que es faci el nus. Prefereixo que no hi hagi fils de lligam entre els dos. Ara prefereixo mirar... els estels d'altre gent.
Ell: Doncs jo prefereixo fer volar estels o ser un estel que veure'ls volar, ...
Ella: Em sembla molt bé que vulguis volar fent d'estel. Jo també vull volar, però sola. Sense ningú que em freni o m'estiri dels fils. O em faci caure en picat.
Ell: Vaja, doncs hauré d'anar a una altra platja a fer volar estels.
Ella: Em sap greu,... però sí.
Ell: Si algun dia vols... volar... amb algú... m'ho dius, eh? I jo procuraré que no es facin nusos ni caiguis en picat... Sóc bo portant estels...
Ella: M'ho crec, però ara com ara.. m'estimo volar sola.

dissabte, 14 de setembre del 2013

Conversa 31: fidels

Ell: Hola carinyo
Ella: Hola!
Ell: Escolta... com és que has vingut amb ell en el cotxe?
Ella: Ah, perquè m'ha dit que li venia de pas i s'ha ofert a portar-me.
Ell: Ja... és que us he vist parlant dins el cotxe una estona i...
Ella: Ens has vist? Què vol dir una estona? Que m'estaves espiant o què?
Ell: No, no... he arribat una mica abans i no volia interrompre la conversa, simplement. Per què t'hauria d'espiar?
Ella: No m'hauries d'espiar, simplement.
Ell: No, si no ho faig, ja t'he dit el què ha passat. Només que m'he posat una mica gelós...
Ella: Gelós? Per què, per que parlo amb un tio dins un cotxe?
Ell: Bé, no ho sé... qualsevol que pugui passar més temps que jo amb tu, ja em provoca una mica de... d'això... de gelosia. Però de bon rotllo, eh? Una mica de gelosia està bé, no? Vol dir que m'importes...
Ella: Sí, és clar sí, però no em vull sentir vigilada. No vull haver de mirar amb qui parlo i amb qui no o amb qui estic, m'entens?
Ell: No, si ho entenc. Tens total llibertat de fer  el què vulguis. És només que com que treballa amb tu i s'ha ofert a portar-te en cotxe fins aquí i tot això... dons no ho sé que m'he sentit "raro". No farem ara un debat sobre la confiança, eh? Jo ja sé que puc confiar en tu i que no tinc que preocupar-me de res. Mai se'm ha passat pel cap que em fotis el salt ni res... sé que ens estimem o sigui que...
Ella: Me l'estic follant.
Ell: ... com..? ... què...?
Ella: Dic que...
Ell: Sí, ja ho he sentit... te l'estàs follant. I ha sigut una vegada només o ... oh, perdona has dit "me l'estic follant", això dóna continuitat a l'acció. Perdona a vegades em bloquejo i no escolto... i què vol dir que te l'estàs follant!? Bé, no cal que em responguis ja sé què vol dir...
Ella: Escolta... em sap greu... és... és que... No ho sé...
Ell: Què, no saps? Què, et sap greu...!?
Ella: És només una cosa física.. ell i jo no tenim...
Ell: Oh, gràcies! Només es follen a la meva nòvia físicament! Quina sort que tinc que no se la follen espiritualment! O mentalment!! Follar és una cosa física!!!
Ella: Vull dir que ell i jo no ens estimem ni res... és atracció física...
Ell: És clar, com que jo sóc repulsiu, el teu cos ha hagut d'anar a buscar alguna cosa més suportable, no? Moltes gràcies!
Ella: No ets repulsiu!! El que passa és que ell.. no sé com dir-ho... està viu! Em dóna vida! Tu i jo... darrerament és com si estiguessim morts...
Ell: Oh, ara sí que sóc afortunat! M'acabes de dir que sóc un cadàver! I que ell et dóna vida! Cony, el Dr. Frankenstein es folla la meva nòvia! Però... com pots tenir els collons de dir això!? Mira, hi has sortit guanyant, no? Has passat de la necrofilia a follar amb vius! Me n'alegro molt per tu!
Ella: Ho veus? Ni tan sols t'emprenyes molt ni m'insultes... és com si res t'afectés... Sempre posant el sarcasme i la ironia pel davant...
Ell: Benvinguts a la consulta de la Dra. Follacadàvers. Em vols psicoanalitzar ara? Però... és que... per què? Què ha passat? T'he fet res que...?
Ella: No, no és res concret.. és simplement que.. Jo em sentia sola i ... no ho sé ha passat... i... Per favor, no et quedis callat... digues...
Ell: T'asseguro que no vol sentir el que et voldria dir.
Ella: No, digue-ho! Deixa't anar i per una vegada digues què penses!!! Estic farta d'haver de treure't les paraules una a una! Farta d'haver de ser prudent perquè no et vull pressionar! Estic farta de que et quedis callat hores i hores sense dir res!! Farta de tot!!!
Ell: I això per què no ho deies abans? Abans de follar-te el Dr. Frankenstein!!! Ho podríem haver parlat! Però no. Jo em follo a un i a l'altre... i ja veurem què passa, no? Tens collons per follar-te a un altre i a mi, que portem cinc anys junts, no tens els collons de dir-me adéu!!!?? És això!? Doncs t'estalvio la frase perquè qui et diu "Adéu", sóc jo! Me'n vaig al cementiri, que és on estem millor els morts com jo! Tu ja pots anar-te'n amb el teu Doctor del collons.
Ella: No és doctor! Vull dir... bé... Però, no em pots deixar així! Hem de parlar-ho!
Ell: Ho sento, però la consulta avui ja m'ha sortit molt cara. Si em permets, me'n torno al meu taut de mort. Ara, un dia, pregunta't si no ets tu qui va deixant cadàvers per allà on passes.

dilluns, 26 d’agost del 2013

Conversa 30: números

Ell: Escolta, tu creus que existeix la fórmula per trobar l'amor?
Ella: Què és això? Una frase promocional d'alguna peli de Disney o què?
Ell: No, vull dir si hi ha uns ingredients o elements mínims que s'han de donar obligatòriament perquè sorgeixi l'amor entre dues persones i es mantingui.
Ella: A veure... vaig a mirar de ser seriós i mirar-ho científicament... Una vegada vaig llegir que de la mateixa manera que un recipient es refreda si ningú el manté en calor, suposo que amb l'amor deu passar el mateix. Necessita aquesta escalfor contínua, no?
Ell: Sí, et segueixo. I com hauria de ser aquesta escalfor? Quins serien els elements que farien aquesta funció?
Ella: Si ens ho mirem des d'un punt de vista matemàtic, podria ser com si volguéssim mantenir un satèl·lit en òrbita.
Ell: Què vols dir?
Ella: Els satèl·lits, un cop estan en òrbita es mantenen en el seu camí de forma contínua. Però per posar-los en òrbita, s'aplica el que es coneix com la Teoria del Control Òptim. És una tècnica matemàtica que s'utilitza per resoldre problemes d'optimització en sistemes que evolucionen en el temps i que són susceptibles de ser influenciats per forces externes. Veus per on vaig?
Ell: Ho veig, però no sé si et segueixo ja...
Ella: Aquesta teoria el que ens dóna és un camí o una forma de comportament per a les variables de control. És a dir, ens indica quines accions s'han de seguir per a poder dur, a la totalitat del sistema, des d'un estat inicial a un de final, de forma òptima.
Ell: Ja... i en el cas que ens ocupa... Quines serien aquestes accions a seguir o aquest comportament que haurien de tenir les variables per tenir èxit en una relació?
Ella: Estem parlant sempre d'una relació a llarg termini, no?
Ell: Per suposat. Per curt termini anem fent sobre la marxa... i així ens va. Però què, saps com fer-ho?
Ella: Una relació a llarg termini, des del punt de vista matemàtic i segons aquesta teoria, sento dir-te que no té grans probabilitats d'èxit.
Ell: Per què? Si tenim en compte totes les variables i com s'han de comportar? No?
Ella: Per començar, cada parella és diferent; particular. I per tant, cada parella ha de trobar el seu patró de comportament específic i no aplicar una fórmula concreta amb uns valors determinats.
Ell: I aquest patró què tindria en compte?
Ella: Quan parlo de patró em refereixo al que fem cada dia com a parella... planejar coses junts, dedicar-se temps, escoltar-se, ser més carinyós, tolerant...
Ell: Això ja ho sabem tots, no?
Ella: Sí, és clar, no t'estic descobrint res, però el més important és que un ha de saber quant està disposat a esforçar-se per mantenir aquesta relació. I això... és una mica difícil perquè tendim a que mai en tenim prou. Sempre demanem més atenció, carinyo, escolta, comprensió... Només que et relaxis una mica, ja estàs en perill de deixar-ho estar.
Ell: O sigui que ho tenim fotut... però la matemàtica pot explicar l'amor?
Ella: Estàs molt intrigat en el tema, no? Mira, jo crec que per explicar qualsevol fenomen, ja sigui psicològic, biològic o el que sigui, al final es tracta de posar unes quantitats en relació a unes altres. O sigui, establir un model matemàtic. La ciència es basa en matemàtica, sinó, no és ciència. Qualsevol procés que volguem entendre, l'entendrem quan el poguem descriure de forma matemàtica. La pregunta és: l'amor és una ciència?
Ell: Jo ja no ho sé... ara em dius que podem explicar l'amor matemàticament, però no sabem com fer-ho. Sempre havia pensat que l'amor era una cosa de química.
Ella: I ho és, però no oblidis que la química és una ciència i com a tal, té una base matemàtica.
Ell: Vaja... tot vist així queda una mica fred, no?
Ella: Ah, però parlaves de romanticisme o de matemàtica?
Ell: Potser de les dues coses.
Ella: Ara no sé què vols dir.
Ell: Jo he trobat molt romàntica tota la teva explicació matemàtica. Una mica frustant en això de què ho tinc difícil per trobar un amor que duri molt de temps, però alhora molt romàntic en el sentit tràgic del terme. Vull dir, el fracàs, la tortura i tot això que acompanyava als romàntics.
Ella: Va, no siguis tan "tràgic" que no n'hi ha per tant. Si t'hi esforces es pot aconseguir... jo només he dit que és difícil.
Ell: O sigui que l'amor és físic, químic i matemàtic!
Ella: I de lletres! Les cartes i els escrits també funcionen, no?
Ell: Doncs em toca tornar a estudiar. Mai he sigut bo en matemàtiques ni física ni química... estic perdut!
Ella: Però potser ets bo en lletres. Jo sempre he sigut de números.
Ell: Sí, potser sí que les lletres no se'm donen malament. Aleshores podem quedar qualsevol dia  per fer intercanvi de coneixements.
Ella: Intercanvis de coneixements? Ara ho dius així? Ja...